Centre d'Estudis de Subirats

8enes Jornades de Recuperació de la Memòria Històrica

8enes Jornades de Recuperació de la Memòria Històrica a Subirats, un èxit total

I és que així les hem de descriure, de principi a fi vam fregar el ple… quan no el vam sobrepassar, no patiu que anirem desgranant.

Com cada any, les Jornades de Recuperació de la Memòria Històrica estaven organitzades en  tres dies, amb una activitat destinada a cada dia, exceptuant diumenge que enguany en tenia dues. Cinema el divendres, homenatge a la Serra de Ries el dissabte i visita guiada a les trinxeres seguida per l’acte commemoratiu en reconeixement al conjunt de mestres de la República el diumenge. Actes, tots ells, que van gaudir d’una una gran assistència, fet que ens motiva i ens empeny a continuar mirant endavant i estirar el nostre projecte.

Divendres vam començar a les vuit del vespre, amb el passi de la pel·lícula las Maestras de la República; un film documental d’excel·lent realització i tractament humà sobre unes noies que feren un grandíssim esforç per instruir l’alumnat d’aquells anys, fent un necessari viatge anterior i posterior al període republicà, tot trobant-nos amb una sort que en cap moment haurien hagut de merèixer.

Documental Maestras de la República

Si no el vau poder veure malgrat el ple absolut del Centre Agrícola de Sant Pau, no patiu, estem treballant per tal de tornar-lo a passar ben aviat. La jornada va acabar amb unes paraules de Joan Maria Girona, mestre i psicopedagog, membre del Consell de Formació Rosa Sensat i membre del CESUB. Acompanyava l’acte una exposició de material recuperat d’aquell breu període, autèntics tresors a conservar.

 

Dissabte d’homenatge a l’espai del Memorial de la Serra de Ries inaugurat tot just l’any passat. Malgrat certa dificultat en el recorregut a peu de determinats trams, aquesta no va frenar als assistents. Els participants van recitar uns versos i dipositar un ram de flors amb els colors de la tricolor republicana, ram ofert per la persona més jove del grup, un clar simbolisme de perquè treballem i qui recollirà la feina que fem ara.

En arribar a diumenge, la jornada es va celebrar entre descobertes i retrobaments contextualitzades en un ambient tant proper com emocionant. Visita teatralitzada des del Centre d’Interpretació Última Defensa de Barcelona (endavant CIUDEB), acte de reconeixement al conjunt de mestres de la República, exposició representativa del fil conductor de les Jornades d’enguany… Però anem poc a poc i comencem de manera cronològica.

Aquest any la visita teatralitzada va presentar diverses novetats. En primer lloc, el nombre de figurants va passar de sis a deu, configurant, a la pràctica, una quasi total renovació respecte l’any passat. Per bé que el recorregut no va variar.

20180121_094520
Els recreadors davant el CIUDEB, repetidors de l’any passat i nous assistents

En segon lloc, els visitants van ser acompanyats en tot moment per un mínim de dos recreadors que els explicaven el que passava en tot moment. Aquesta va ser la primera trobada amb la figura que s’anomenava «el escucha», un soldat que estava sol i en silenci, en terra de ningú, per avisar als seus quan s’acostava el perill.

Milicia de la cultura

La següent trobada va ser en el niu de metralladora, potser l’únic que vam repetir respecte l’any passat; si ens hi vau acompanyar, recordareu la distribució i recordareu l’èxit que va tenir. Aquest any l’èxit es va repetir malgrat el major nombre de participants.

I arriben dues novetats més, la primera fou la milícia de la cultura, habilitant per a ella un pou de tirador. Va ser un èxit total i sospitem que una sorpresa inesperada per a vosaltres, que poc esperàveu trobar una escola pels soldats enmig del front, però ja us avisem que no ens ho vam inventar. I no negareu, que en la temàtica de les Jornades, haver-ho ignorat hagués fregat el pecat. Per bé que hem de reconèixer que en les circumstàncies de front del gener del 39 possiblement aquella escena no s’hagués donat, però sabem que ens disculpareu per aquesta llicencia artística.

Tercera i darrera novetat, la centraleta telefònica amb extensió de lloc d’observació sobre el front, centraleta que era plenament funcional com així van poder comprovar els prop de cinquanta visitants, veient com parlaven d’una banda a l’altra i escoltant les explicacions dels experts recreadors allà presents. En aquest punt concloïa la part teatralitzada per recreadors, recreadors que sempre busquen la major fidelitat històrica per transmetre al seu públic, un públic que espera aproximar-se a uns fets amb el màxim rigor possible. Des del CESUB agraïm la presencia a la XV Brigada, Didpatri i al Regiment Pirinenc.

La ruta va trobar el final en l’arribada al CIUDEB, però amb final també diferent a l’habitual, i és que allà esperaven varies fileres de bancs i un muntatge de so que anunciaven quelcom especial, com així va ser.

Començava en aquell escenari, l’homenatge al conjunt de Mestres de la República. Després de la introducció de Montse Rubio, secretària del CESUB, es va donar pas als diferents parlaments i lectures que van presentar l’acte. Ernesto González, historiador i pioner en la recerca de la memòria històrica, ens va dibuixar la situació de l’època tot apropant-nos a la realitat que van viure aquells i aquelles que van decidir emprendre la tasca d’ensenyar, il·lusionats i il·lusionades pels principis pedagògics de la Repúb

lica. Vam tenir, també, el luxe de comptar amb Àngels Buchaca, filla d’Elies Buchaca, mestre de Sant Pau d’Ordal entre 1934 i 1939. El fill de l’Àngels va acompanyar les paraules de la seva mare amb la lectura d’un poema. La Rosa Vendrell ens va delectar amb la lectura de la Carta d’agraïment d’Albert Camús al seu mestre de primària, escrita per l’escriptor i filòsof francès després de rebre el Premi Nobel al 1957. Van tancar els parlaments les paraules de l’alcalde d’Olesa de Bonesvalls, el Sr Josep Ma Tillo i Bages i l’alcalde de Subirats, el Sr Pere Pons i Vendrell. En cada un dels breus discursos es va respirar admiració i profund respecte per la tasca d’aquells i aquelles mestres del període republicà; ningú va poder amagar elogis en vers unes persones que varen fer una tasca ingent en tan poc temps. Tot seguit, Josep Mata, president del CESUB, i Àngels Buchaca van descobrir la placa commemorativa que a partir d’ara donarà la benvinguda a l’estrada del CIUDEB.

Per recordar, per no permetre que caigui en l’oblit i romangui silenciat, cal tenir-ho present, cal ser-hi present. Necessitem temps, cert, doncs venim d’una llavor que tot just comença a despuntar fora de la terra, però que ben segur donarà uns fruits dels que tots en podrem gaudir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: